|
 |
|
|
| DADES
DEL MUNICIPI |
 |
|
| Climatologia |
|
| |
El clima per la situació del municipi
i de la comarca de l'Anoia en general, ubicat entre la Depressió
Central i la Serralada Pre-litoral, és de transició
entre el continental, característic de la zona de la Segarra,
i el clima més suau, mediterrani del Penedès. La duresa
climàtica dels territoris d'interior queda suavitzada per les
serres que limiten la conca d'Òdena a ponent, i al nord (Calma
de Calaf, la Panadella...) per la serralada prelitoral (Plana d'Ancosa...)
que intercepta els efectes suavitzadors de la influència marina.
Cal tenir en compte la influència marina que s'introdueix a
la comarca a través de la falla aprofitada pel riu Anoia (l'estret
de Capellades). Aquesta influència tot i que arriba debilitada,
evita que es registrin els mínims tèrmics que es donen
en altres zones similars (Plana de Vic).
Pel que fa a l'àrea més concreta de La Conca d'Òdena
s'hi registra un clima de muntanya mitjana i baixa, suavitzat per
la protecció que exerceixen els altiplans de Calaf i d'Argençola,
i per les influències marítimes citades, procedents
de la serralada Pre-litoral a través del congost de Capellades.
Al voltant d'Igualada, les temperatures mitjanes oscilˇlen pels volts
de 14 ºC sense superar els 10ºC fins el mes de març.
A partir d'aquest mes, les temperatures mitjanes s'eleven ràpidament
i no tornen a baixar fins a l'octubre (15,4ºC) restant a partir
de llavors, per sota dels 10ºC fins a finals de novembre. Aquestes
dades indiquen que tant la primavera com la tardor són estacions
curtes a la zona, i que l'estiu i l'hivern arriben de forma sobtada
sent les estacions més llargues de l'any. Cal destacar una
gran amplitud tèrmica entre el dia i la nit a l'estiu, que
junt amb l'arribada de marinades els vespres, fa una mica més
suportable l'estació. L'hivern és una mica més
llarg i no tan dur com als altiplans de Calaf i de la Segarra, tot
i això s'assoleixen sovint els – 5ºC. La forma de
cubeta de la conca d'Òdena fa que en períodes anticiclònics,
els fenòmens d'inversió tèrmica, que són
l'origen de les boires i glaçades, apareguin amb freqüència
durant l'hivern.
Les precipitacions es mantenen sobre els 500 mm al fons de la conca,
superiors a les de la Segarra, però inferiors a punts limítrofes
com Santa Coloma de Queralt i Montserrat. La distribució anual
de la precipitació es caracteritza per màxims equinoccials
– majors a la tardor (35% del total) que a la primavera (26%)
- , mentre que a l'estiu plou el 21%, gràcies a precipitacions
de tipus convectiu. Com a totes les comarques interiors, el mínim
pluviomètric es dóna a l'hivern. Segons els resultats
de l'índex d'evapotranspiració potencial, hi ha un dèficit
d'aigua entre els mesos de maig i setembre, i en cap mes de l'any
es produeix excés d'aigua.
Els vents dominants són, amb una gran diferència respecte
els altres: el ponent càlid i no gaire fort, el llevant que
sol portar pluges perquè té per origen les baixes pressions
mediterrànies, el vent fred segarrenc o del NW i la marinada
que penetra per l'estret de Capellades. |
| |
|
|
|
