Es presenta un quadre sinòptic de cada un dels elements del patrimoni arquitectònic i arqueològic més destacats. Per a cada un dels edificis i jaciments arqueològics es mostren diferents camps de descripció.

Recurs: s’anomena l’element analitzat.

Descripció: es defineixen les característiques principals de cada element.

Estat de conservació: es valora i també s’assenyala si aquell element del patrimoni és considerat oficialment bé d’interès nacional, etc. (d’entrada tots els elements són considerats bé d’interès local).

Accés: epígraf destinat a valorar l’accessibilitat als diferents edificis. En aquest sentit, es tenen en compte dues qüestions: tant la situació física de l’element descrit i el grau de dificultat per accedir-hi, com les possibilitats reals d’accés a l’interior dels mateixos –si un edifici és propietat privada, l’accés és restringit-.

Nivell d’interès: considerant tota la resta de camps descrits, es procedeix a donar una valoració individual dels elements analitzats. Per dur-la a terme es tenen en compte, a més de la singularitat i la rellevància històrica dels recursos, el seu estat de conservació i la seva accessibilitat. En aquest sentit, es determina el nivell d’interès de cada un dels recursos seguint un criteri preestablert de valoració que es concreta en: nivell d’interès alt, mig i baix. Aquesta valoració es realitza de forma aïllada per a cada recurs. Això no vol dir que els elements amb un nivell d’interès baix no hagin de ser considerats dins d’una planificació general del patrimoni cultural. Aquesta valoració es formula tan sols com una eina indicativa.

En segon lloc es descriuen de forma genèrica d’altres edificis i d’altres indrets del municipi que són destacables des del punt de vista patrimonial i turístic. També s’indiquen les excursions recomanades des de cada un dels pobles de la zona, assenyalant els senders de llarg recorregut (GR) i els camins rurals que han romàs practicables pel senderisme.

En tercer lloc, es procedeix a fer un llistat dels equipaments i les associacions culturals. En aquest sentit, es destaquen els museus, perquè esdevenen per ells mateixos, elements de conservació i difusió del patrimoni cultural del municipi. Sovint poden ser motors d’iniciatives turístiques vinculades amb el patrimoni.

En quart lloc, s’especifiquen, en el cas que n’hi hagi, els artesans que resten. La pervivència d’oficis tradicionals i de pràctiques artesanals cal considerar-les, en general, un bé cultural de primer ordre.

En cinquè lloc, es presenta un llistat dels esdeveniments festius més rellevants. Sota el nom d’Agenda tradicional i cultural es recullen les diferents festivitats del terme, tant les d’arrel tradicional com les activitats culturals i lúdiques més modernes.

Per acabar, es mencionen les diferents promocions turístiques que es vinculen amb el patrimoni cultural. Aquestes iniciatives endegades des dels propis pobles –a vegades entre varis municipis, a vegades amb ajuts institucionals externs- esdevenen el punt de partida de qualsevol valoració i proposta d’intervenció en el patrimoni cultural del municipi de Sta. Margarida de Montbui.