Aquesta ruta és preferible realitzar-la tot seguint el curs
de les carreteres que enllacen els nuclis poblacio de Montbui. Té
13’5 quilòmetres de recorregut. Permet conéixer
d’una manera tranquil.la els diferents nuclis que formen Montbui.
Aquesta ruta s’inicia al Coll de Guix, al final de la carretera
BV-2233. Aquí destaca la casa de Cal Vila-seca, del segle XVI.
Es continua aquesta carretera tranquil.la entremig de camps de secà
fins al nucli d’El Saió on podem visitar l’església
de Santa Anna. Aquesta església data del segle X, però
va patir diferents reformes els segles XVII i XVIII. A partir d’aquí
cal seguir en direcció a Igualada i un cop a la carretera C-241
a l marge esquerre pot veure’s el nucli residencial de La Mallola.
Continuant la C-241 en sentit est atravessarem el riu Anoia i a la
dreta veurem una zona asfaltada per fer pràctiques per conductors.
Es pot deixar aquí el cotxe i caminar per la banda esquerra
de l’asfaltat i al cap de pocs metres després de passar
l’antic Molí Blanc arribem a una esplanada al costat
del Riu Anoia, perfecta per esmortzar, berenar...
Després cal continuar la carretera en direcció a Igualada
i cap al Nucli de Sant Maure per la C-37 (coneguda com a carretera
de Valls). Aquest nucli es va formar a mitjan dels anys 50. Aquest
veïnat es va començar a establir en casetes de planta
baixa. A partir dels anys 60 la carretera va començar a actuar
com a e eix vertebrador del nou barri, i les noves construccions van
ser grans blocs de pisos. El nucli de Sant Maure té la capitalitat
del municipi des de 1981, s’ha anat consolidant com a població
i de mica en mica s’ha anat equipant amb diferents serveis:
mercat setmanal, piscines, centre cívic, camp de futbol, biblioteca,
equipaments escolars, places, parcs...En el nucli de Sant Maure cal
veure els edificis modernistes de La Vinícola (un és
seu de l’Ajuntament i l’altre del Centre Cívic
i Cultural), just a tocar de la carretera de Valls.
Continuant cap amunt la carretera de Valls arribarem al Nucli Antic
de Montbui. Aquest nucli, que en els seus inicis va rebre el nom
de Santa Coloma de Montbui, durant el segle XV ja tenia el carrer
Major, el carrer de Dalt i la Plaça de l’Església.
Els Barons de Montbui van pagar la construcció d’una
nova església (1600-1606) i van proposar que fos dedicada
a Santa Margarida. Aquest fet va canviar el nom de la població
i va fer que l’antiga església dedicada a Santa Coloma
quedés abandonada. El 1.895 es va obrir la carretera Igualada-Valls,
que va fer que el nucli es desenvolupés al llarg d’aquesta
carretera. És interessant fer una passejada pels carrers
d’aquest nucli on hi podem veure la Casa Gran, Cal Guarro,
les Escoles, l’Ateneu Cultural i Recreatiu i el Centro. A
més, els carrers Major, Eixideta i Pedret ens marquen el
traçat dels primitius carrers de la població.
Un cop visitat aquest nucli, es continua la C-37 direcció
Valls, i a uns dos kilòmetres a la dreta surt el trencall
que ens condueix cap a La Tossa. Seguint aquesta carretera pujarem
a La Tossa de Montbui, punt i final d’aquesta ruta. El Castell
de La Tossa és un dels testimonis arquitectònics més
importants de la línia fronterera de finals del segle X,
la Marca Hispànica. D’aquest castell queda una torre
de defensa. Al costat del castell es troba l’ermita de Nostra
Senyora de Gràcia de La Tossa. L’ermita és de
planta basilical rectangular, amb tres naus separades per columnes
i coberta a dues vessants. La part més occidental de la nau
de l’església és del segle X. Al segle XI es
van construir els tres absis, i al segle XVI es va adossar la capella
de la Verge del Roser. El portal d’accès és
una porta adovellada de mig punt. Cal remarcar també el campanar
d’espadanya amb dos arcs, que és un element de construcció
posterior.
A l’extrem més oriental de La Tossa, a la zona del
Beneidor, hi ha un mirador natural sobre tot el terme municipal
i la Conca d’Òdena quan a dos.
