|
 |
|
 |
| HISTÒRIA
DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI |
 |
 |
| |
|
| |
Santa
Margarida de Montbui és un municipi amb una història
mil.lenària, com queda demostrat en una important riquesa patrimonial.
Restes dels pobladors ibers al massís de La Tossa, un jaciment
de restes d’una vila rural romana amb sistema de calefacció
per hipocaust al nucli antic, l’ermita prerrománica i
la torre de defensa de La Tossa, el Palau dels Comptes de Plasència,
les esglésies de Santa Margarida al Nucli Antic i de Santa
Anna al Saió són alguns dels elements d’indubtable
valor històric que conserva Montbui, al cor de Catalunya.
En l’època del Mesolític i el Neolític
ja hi havia presència humana en els territoris de l’actual
Montbui, tal i com ho demostren les restes de sílex i altres
materials trobats a Ca’l Elvira i Ca’l Jepet. Al segle
III A.C. s’ha pogut confirmar la presència de pobladors
lacetans (ibers). La gent d’aquests poblats ibèrics
comercialitzava amb altres tribus ibèriques, i amb els grecs
i els púnics. Entre les restes arqueològiques trobades
hi ha restes d’àmfores de tipus púnic, terrisses
d’origen emporità i diverses monedes (entre elles una
de la ciutat ibera de “Kese”-Tarragona). En aquesta
època es situa una de les llegendes que expliquen el nom
de Montbui. Segons aquesta el nom de Montbui ve a partir d’un
bou d’or que està enterrat al cim de La Tossa i i que
era l’ídol dels ibers de l’indret. Amb el pas
dels anys i l’arribada del romans a la Península Ibérica
es van anar construint diferents vil.les i una d’aquestes
estava situada al Pla de la Torre, de Montbui. Amb la caiguda de
l’Imperi Romà, les terres de l’actual Montbui,
van passar a mans dels visigots fins que, a l’any 711 els
musulmans van ocupar la Península. Els francs, però,
van reconquerir part dels territoris que havien ocupat els musulmans
i l’actual Montbui va ser territori de frontera (Marca Hispànica).
Malgrat tots els canvis de dominacions, tant al massís com
al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de població. El
27 de novembre de l’any 936 en una escriptura de venda es
cita per primer cop el nom de Montbui. L’any 960 el Compte
Borrell II va atorgar els territoris de l’actual Montbui al
Bisbe de Vic Ató, per tal d’iniciar la repoblació
del territori. Una repoblació que aturaria l’any 985
la “ràzzia” musulmana encapçalada per
Almansor. Per acabar de completar aquest intens període l’any
990 una intensa sequera va fer minvar la població.
Altra llegenda que explicaria l’etimologia de Montbou diu
que en plena ocupació musulmana dels territoris, i ocupant
els àrabs el Castell de La Tossa, els cristians de les terres
de Montbui van decidir conquerir el castell utilitzant l’enginy:
Com que eren molt pocs i només disposaven de caps de bestiar
(bous) van encendre les teies (unes torxes lligades a les banyes
dels bous) i van empenyer els animals muntanya amunt en plena nit.
Aquest fet va espantar els sarraïns, que van marxar tot pensant-se
que eren atacats per un nombrós exèrcit de cristians.
L’any 1023 el bisbe Oliba va infeudar les terres a Guillem
de Mediona, i va consagrar els termes de Montbui i el Saió.
Pocs anys abans s’havia iniciat la construcció de l’església
de Santa Maria i el Castell de La Tossa. Al nucli del Saió
(anomenat “Ocelló”) hi ha havia un altre castell
que depenia dels Bisbes de Vic) i també l’Església
de Santa Anna, d’origen romànic.
Del segle XII (1166) hi ha un document on es menciona el nom de
Santa Coloma de Montbui, nom que tenia l’actual Nucli Antic.
El 1187 la familia Cardona era la que representava el senyor feudal
i tenia jurisdicció sobre Montbui i Ocelló (El Saió).
Els Cardona i els Montbui van centrar tenir gran importancia durant
el segle XIII.
Amb el pas dels anys la família dels Montbui va assumir
la representativitat del senyor feudal i va tenir jurisdicció
sobre el terme a partir del nomenament fet per Hug II. Les disputes
per la utilització de l’aigua van provocar diferents
conflictes en una època on el poder de la família
Montbui va anar augmentant. L’any 1378 Montbui tenia 160 habitants.
Van passar els anys i Joan de Montbui era el procurador jurisdiccional
del compte de Prades i Cardona i tenia un gran poder. L’any
1462, a la Guerra Civil catalana Joan de Montbui es va aliar amb
el rei, mentre que la població es va decantar per la Generalitat.
El triomf de Joan II el 1472 va enfortir el poder de Joan de Montbui,
que va prendre represàlies contra una població que
va baixar dels 100 habitants. Al Segle XV Santa Coloma de Montbui
va ser un important centre jurisdiccional.
Al segle XVI els Montbui es van emparentar amb una important familia
aragonesa, els Lanuza. Aquest mateix segle es va produir un important
creixement demogràfic que va ser tallat per diversos brots
de pesta. Per guarir-se de les epidèmies Montbui va fer vot
de poble per posar-se sota la protecció de Sant Maure el
1596. El 1614 l’església de Santa Margarida adquiria
la categoria de parroquia d’un municipi que anava creixent
demogràficament (al 1626 hi havia 252 habitants). Els Montbui
i els Lanuza van aconseguir el títol de Comptes de Plasència
l’any 1.611. El tercer Compte de Plasència Josep Lanuza
va tenir importants càrrecs polítics com virrei de
Mallorca i protector del braç militar de Catalunya. El 1633
es va construir la Casa Gran de Montbui, a la Plaça de l’Església.
Després d’un lent però continuat augment demogràfic
al principi del segle XVIII va esclatar la Guerra de Successió.
Joan de Lanuza va posar-se del cantó dels àustries,
va participar en la defensa de Barcelona i va sostenir la bandera
després que fos ferit el conseller en cap Rafael de Casanova.
El 1.718 Montbui tenia 230 habitants. Durant aquest segle es va
bastir el campanar octogonal de l’església, va continuar
el conreu de cereals i es va potenciar la vinya.
Al segle XIX es va produir un creixement malgrat la incidència
de la Guerra del Francès i les Guerres Carlines. El 1.820
es va instal.lar el rellotge de l’Església. El 1.822
es va edificar amb pedra la Font de Sanahuja. Al 1.830 Montbui tenia
522 habitants. A mitjans de segle va arribar la industrialització
a Montbui, amb la fàbrica de “Cal Truco”, que
va donar feina durant molts anys a bona part del poble. La dependència
de la capital, Igualada, cada cop era major, sobre tot a partir
de la construcció de la Carretera de Valls el 1895 i de l’arribada
del tren a Igualada el 1893. Una epidèmia de còlera
l’any 1845 i la plaga de la fil.loxera el 1887 va fer que
la població (que havia pujat a 702 habitants el 1887) baixés
fins el 531 l’any 1.900. Montbui va entrar al segle XX amb
les extraccions d’aigua d’Antoni Artés, la construcció
de l’adoberia de Joan Solà i Vidal i amb projectes
modernitzadors.
Al 1922 va arribar l’electricitat als carrers i cases de
Montbui. L’any 1.923 es van construir les escoles i l’edifici
de l’Ajuntament i el 1.930 es va crear el Club Futbol Montbui.
Amb l’esclat de la Guerra Civil l’any 1.936 els republicans
es van incautar de l’Ateneu i van canviar el nom del poble
a “Aigües bones de Montbui”. El final de la guerra
va portar la reobertura de l’Ateneu. Els anys de la postguerra
van ser durs. El 1940 Montbui tenia 878 habitants. En la dècada
dels 50 es va iniciar la immigració de gent vinguda d’arreu
de l’Estat espanyol que es van establir en barris nous, amb
mancances absolutes. El 1955 el Pare Daniel J. Massana va agrupar
el teixit associatiu per aconseguir millores bàsiques per
al Nucli Urbà montbuienc. El 1958 es va anar electrificant
el Nucli Urbà. L’any 1.960 Montbui tenia 2.012 habitants.
A partir de l’any 1965 la parroquia va iniciar la públicació
del que acabaria sent el butlletí de “Sant Maure”.
La dècada dels setanta va portar moltes manifestacions de
montbuiencs en reivindicació de serveis per al Nucli Urbà.
Una mostra va ser la llar d’infants l’any 1973. El boom
demogràfic va continuar, una prova és que al 1.975
Montbui tenia 6.777 habitants. En aquesta època es van iniciar
millores com l’asfaltat dels carrers, l’enllumentat
de la carretera, el parvulari del col.legi Montbou. El 1.981 l’Ajuntament
es va traslladar del Nucli Antic al Nucli Urbà, el nucli
de població més nombrós. A més d’un
enorme impuls associatiu (diferents entitats, Casal Avis...), la
dècada dels 80 va portar la inauguració de nous serveis
(col.legi La Tossa, pista Can Passanals) i diferents infraestructures
de pavimentació i sanejament de carrers.
Montbui ha tingut tres alcaldes durant el període democràtic
Ramon Gómez (PSUC, i Unitat Popular d’Esquerres) de 1979
a 1987, Florentino Pérez (PSC-PSOE) de 1987 a 1995 i Teodoro
Romero (PSC-PSOE) de 1995 fins a l’actualitat. El municipi va
continuar durant els anys 90 tot aconseguint projectes urbanístics
claus per a Montbui i també serveis i infraestructures bàsiques
(edifici de l’Ajuntament, Centre Cívic La Vinícola,
Piscina municipal, Estadi municipal de Futbol, biblioteca, pista coberta
Can Passanals). Durant els darrers anys la transformació ha
continuat amb la remodelació dels equipaments educatius, la
construcció del nou ambulatori, la consecució de tres bons accessos
amb Igualada, la conversió d'un important tram de la carretera de
Valls en Bulevard, la construcció de la piscina coberta i el nou
pavelló, nous espais verds com el Parc de La Mercè. Un procés de
transformació contínua, que fa de Montbui un municipi que no oblida el
passat, però que sobre tot mira al futur. |
| |
|
 |
|