|
 |
|
 |
| DADES
DEL MUNICIPI |
 |
 |
| Caracteristiques
del medi físic |
|
| Edafologia |
Edafologia
L'accidentada topografia i la climatologia poc agressiva de la comarca
han fet que els sòls de l'Anoia siguin, en general, poc evolucionats,
de manera que les propietats més rellevants d'aquests sòls,
en vistes a un pla urbanístic, aniran sobretot en relació
amb el seu funcionalisme (fertilitat i erodibilitat). És per
això que es classifica el sòl per grans zones litològiques.
Car, de fet, les característiques d'aquests sòls vindran
condicionades en gran part per la roca mare. Es delimiten 4 grans
blocs en base a la litologia:
Sòls sobre materials metamòrfics
Sòls sobre granodiorites (sauló) Sòls
sobre calcària Sòls sobre margues i gresos
Sòls sobre sediments de la Depressió Pre-litoral
Dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui hi ha una predominància
de sòls sobre margues, sobre calcàries i sobre sediments
de la Depressió Pre-litoral. a) Sòls
sobre calcària:
Majoritàriament trobem els sòls sobre calcària
a la serra de Miralles, més localment també es poden
trobar en els territoris de la Depressió Central. Aquests sòls
de textura franco-argilosa es troben associats als afloraments de
roca calcària. La roca calcària està generalment
molt fissurada i és precisament en els fissures que es formen
aquests sòls. Així, doncs, malgrat la seva baixa infiltrabilitat
aquests sòls es solen trobar in situ, protegits de l'erosió
per la mateixa estructura de la roca mare. L'estabilitat que la roca
mare confereix als sòls ha fet que els sòls sobre calcària
siguin dels més evolucionats de la comarca, tal i com indica
el seu baix o nul contingut en carbonats i la seva coloració
vermella, clarament diferenciada de la roca mare. Depenent de la presència
de carbonats, aquest sòls tenen uns pH que poden oscilˇlar
d'entre moderadament àcid (lleugerament per sota de 7) a moderadament
bàsic (lleugerament per sobre de 7).
Producte de la roca mare d'origen calcari, els sòls que s'hi
desenvolupen són de reacció neutra o una mica desplaçada
cap a la basicitat. Les zones d'aflorament de roca – grans pendents
i plaques horitzontals, sobretot a zones de màxima insolació
– estan ocupades per sòls poc evolucionats – rendzines-,
mentre que sobre pendents obagues, més suaus i fondals, s'estenen
rendzines evolucionades – rendolls-, de terra fosca humida.
A les zones més afectades per l'erosió -capçaleres
de cursos d'aigua, plens solells - s'hi poden formar sòls esquelètics
i litosòls. Aquests darrers són en general sòls
poc profunds, amb un equilibri molt inestable degut als materials
tous del substracte i, per tant molt susceptibles a l'erosió.
L'elevada pedregositat dels sòls sobre calcària, juntament
amb la seva natura fissuració ha dificultat l'ús d'aquests
sòls per l'agricultura, de manera que aquest grup de sòls
hi trobem sovint comunitats forestals relativament madures amb un
resistència elevada enfront a pertorbacions naturals com ara
el foc. Aquest fet juntament amb l'estructura física d'aquests
sòls, fan que el risc d'erosió en zones de roca calcària
sigui molt baix.
b) Sòls sobre margues i gresos:
Els sòls sobre margues i gresos es troben sobretot en els territoris
corresponents a la Depressió Central. Aquests sòls són
col.luvials amb textura franco-llimosa, bàsicament heretada
dels materials més tous. Els sòls més sornes
heretats dels gresos es concentren sobretot en punts culminals i en
replans i tenen una importància força localitzada. Els
sòls influenciats per les margues són poc pedregosos
i rics en carbonats. Els seus pH estan al voltant de 8. Històricament
molts dels sòls sobre margues havien estats usats com a terres
de conreu. La vegetació natural que els ha recolonitzat és
en molts casos pobra i té poca capacitat de regeneració
en front a les pertorbacions naturals com ara el foc. Així
doncs aquests sòls presenten un elevat risc d'erosió,
especialment quan queden mancats de vegetació.
c) Sòls sobre sediments de la Depressió
Pre-litoral:
Aquests sòls es troben a la Depressió Prelitoral. Són
sòls carbonats, de pH al voltant de 8, rics en argila i de
coloracions vermelloses heretades de la roca mare. Aquests sòls
tenen una fertilitat elevada, de manera que han estat àmpliament
usats per l'agricultura. Quan es troben en pendents, el seu potencial
erosiu és elevat, especialment quan estan desproveïts
de vegetació. El conreu de vinya, molt estès a la zona,
comporta un risc d'erosió elevat degut a la gran proporció
de la terra que queda nua de vegetació.
Pel conjunt de la Conca d'Òdena, els sòls més
abundants són generalment profunds amb pH al voltant de 8 i
capacitat per desenvolupar-hi conreus de secà, especialment
de cereals. Aquesta capacitat ha estat aprofitada pels pobladors de
la zona que han generat un paisatge amb una forta presència
de terres de conreu. |
| |
|
 |
|