 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Dijous, 24 de juliol de 2008 |  |
CONTACTAR | PLÀNOL | WEBS D'INTERÈS | CORREU DEL CIUTADÀ | MAPA WEB | FAVORITS |
|
||||||
|
||||||
|
||||||
| Relleu • Geologia • Edafologia | ||||||
| Edafologia L'accidentada topografia i la climatologia poc agressiva de la comarca han fet que els sòls de l'Anoia siguin, en general, poc evolucionats, de manera que les propietats més rellevants d'aquests sòls, en vistes a un pla urbanístic, aniran sobretot en relació amb el seu funcionalisme (fertilitat i erodibilitat). És per això que es classifica el sòl per grans zones litològiques. Car, de fet, les característiques d'aquests sòls vindran condicionades en gran part per la roca mare. Es delimiten 4 grans blocs en base a la litologia: • Sòls sobre materials metamòrfics • Sòls sobre granodiorites (sauló) • Sòls sobre calcària • Sòls sobre margues i gresos • Sòls sobre sediments de la Depressió Pre-litoral Dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui hi ha una predominància de sòls sobre margues, sobre calcàries i sobre sediments de la Depressió Pre-litoral. a) Sòls sobre calcària: Majoritàriament trobem els sòls sobre calcària a la serra de Miralles, més localment també es poden trobar en els territoris de la Depressió Central. Aquests sòls de textura franco-argilosa es troben associats als afloraments de roca calcària. La roca calcària està generalment molt fissurada i és precisament en els fissures que es formen aquests sòls. Així, doncs, malgrat la seva baixa infiltrabilitat aquests sòls es solen trobar in situ, protegits de l'erosió per la mateixa estructura de la roca mare. L'estabilitat que la roca mare confereix als sòls ha fet que els sòls sobre calcària siguin dels més evolucionats de la comarca, tal i com indica el seu baix o nul contingut en carbonats i la seva coloració vermella, clarament diferenciada de la roca mare. Depenent de la presència de carbonats, aquest sòls tenen uns pH que poden oscilˇlar d'entre moderadament àcid (lleugerament per sota de 7) a moderadament bàsic (lleugerament per sobre de 7). Producte de la roca mare d'origen calcari, els sòls que s'hi desenvolupen són de reacció neutra o una mica desplaçada cap a la basicitat. Les zones d'aflorament de roca – grans pendents i plaques horitzontals, sobretot a zones de màxima insolació – estan ocupades per sòls poc evolucionats – rendzines-, mentre que sobre pendents obagues, més suaus i fondals, s'estenen rendzines evolucionades – rendolls-, de terra fosca humida. A les zones més afectades per l'erosió -capçaleres de cursos d'aigua, plens solells - s'hi poden formar sòls esquelètics i litosòls. Aquests darrers són en general sòls poc profunds, amb un equilibri molt inestable degut als materials tous del substracte i, per tant molt susceptibles a l'erosió. L'elevada pedregositat dels sòls sobre calcària, juntament amb la seva natura fissuració ha dificultat l'ús d'aquests sòls per l'agricultura, de manera que aquest grup de sòls hi trobem sovint comunitats forestals relativament madures amb un resistència elevada enfront a pertorbacions naturals com ara el foc. Aquest fet juntament amb l'estructura física d'aquests sòls, fan que el risc d'erosió en zones de roca calcària sigui molt baix. b) Sòls sobre margues i gresos: Els sòls sobre margues i gresos es troben sobretot en els territoris corresponents a la Depressió Central. Aquests sòls són col.luvials amb textura franco-llimosa, bàsicament heretada dels materials més tous. Els sòls més sornes heretats dels gresos es concentren sobretot en punts culminals i en replans i tenen una importància força localitzada. Els sòls influenciats per les margues són poc pedregosos i rics en carbonats. Els seus pH estan al voltant de 8. Històricament molts dels sòls sobre margues havien estats usats com a terres de conreu. La vegetació natural que els ha recolonitzat és en molts casos pobra i té poca capacitat de regeneració en front a les pertorbacions naturals com ara el foc. Així doncs aquests sòls presenten un elevat risc d'erosió, especialment quan queden mancats de vegetació. c) Sòls sobre sediments de la Depressió Pre-litoral: Aquests sòls es troben a la Depressió Prelitoral. Són sòls carbonats, de pH al voltant de 8, rics en argila i de coloracions vermelloses heretades de la roca mare. Aquests sòls tenen una fertilitat elevada, de manera que han estat àmpliament usats per l'agricultura. Quan es troben en pendents, el seu potencial erosiu és elevat, especialment quan estan desproveïts de vegetació. El conreu de vinya, molt estès a la zona, comporta un risc d'erosió elevat degut a la gran proporció de la terra que queda nua de vegetació. Pel conjunt de la Conca d'Òdena, els sòls més abundants són generalment profunds amb pH al voltant de 8 i capacitat per desenvolupar-hi conreus de secà, especialment de cereals. Aquesta capacitat ha estat aprofitada pels pobladors de la zona que han generat un paisatge amb una forta presència de terres de conreu. |
||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| contactar | plànol | webs d'interès | correu del ciutadà | mapa web | favorits | ||||
 |
|
|||
 |
|
|||
|
Ajuntament
Sta. Margarida de Montbui. Ctra de Valls, 57 - 08710 Santa Margarida de
Montbui. Tel. 93 803 47 35 - Fax. 93 805 23 45 - ajuntament@montbui.net |
[crèdits] | ||
|
||||
|
||||