|
 |
|
|
| PATRIMONI
NATURAL |
 |
|
| Vegetació |
|
| |
La vegetació està plenament
relacionada amb les característiques del clima - de transició
de la Depressió Central Catalana -, i del sòl. La zona
forma part d'una franja de transició entre la vegetació
mediterrània marítima, que es caracteritza en l'estrat
arbori, sobretot, per l'alzinar amb marfull (Quercum ilicis galloprovinciale)
i una vegetació mediterrània típica de climes
àrids. D'aquesta manera, una bona part de la comarca és
dins del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae) caracteritzat
per ser un alzinar de sotabosc pobre, en el que l'alzina (Quercus
ilex subsp.ilex) és substituida per la carrasca (Quercus ilex
subs. Rotundifoliae) més adaptada a climes i terrenys amb forts
components d'aridesa, i amb un creixement molt més lent. Aquest
bosc cobriria bona part de les terres de la comarca, encara que a
les parts més altes i occidentals seria substituït per
un bosc de roures, dominat pel roure valencià (Quercus faginea).
Rouredes i pinedes submediterrànies apareixerien també
en els racons obacs i frescals de pràcticament tota la comarca
i enllaçarien amb el bosc de ribera del fons de les valls,
que seria bàsicament una omeda.
Tot i que el municipi de Sta. Margarida de Montbui es localitza en
aquesta zona de transició entre l'alzinar litoral i el carrascar,
la vegetació predominant als boscos del terme són bàsicament
les pinedes de pi blanc i les brolles. Són pocs els punts on
es desenvolupen formacions d'alzines i/o carrasques, la qual cosa
denota l'acció antròpica de l'home sobre la vegetació
climàcica - vegetació que segons el tipus de clima i
la ubicació geogràfica li correspondria a l'àrea
d'estudi -. La vegetació actual, després de segles i
segles d'explotació per l'home, mostra notables nivells de
degradació. La tala exagerada, l'extensió dels conreus,
els incendis i el pasturatge excessiu han determinat la desaparició
de bona part del bosc primitiu, la qual cosa ha generat un increment
de l'erosió dels sòls amb pèrdua de part de la
seva fertilitat i una gran difusió del pi blanc. L'extensió
del pi blanc ha estat afavorida per les seva facilitat de dispersió
i pels interessos de l'home que li interessava obtenir-ne llenya i
escorça, aquesta darrera emprada tradicionalment a la comarca
en l'extracció de taní per l'adobat de pells.- Actualment
els alzinars i les rouredes es troben reduïts a nuclis molt localitzats.
En grans extensions els ha substituït el pi blanc o, a les obagues
més fresques la pinassa. Sota els pins, que formen un estrat
superior més o menys dens, segons els casos, predomina la pastura
de jonça i fenàs de marge (Brachipodio-Aphyllantheum),
o la brolla de romaní i bruc d'hivern (Thymelaeo-Ericetum multiflorae).
Sovint alterna aquesta vegetació la garriga densa (Quercetum
cocciferae) i en algunes zones molt concretes del municipi s'hi troben
espècies de caducifolis.
Des de fa unes dècades el procés de desforestació
per obrir nous conreus s'ha invertit amb l'abandó de zones
aterrassades, anteriorment ocupades per vinyes i oliveres que actualment
estan en diferents etapes del procés de successió –formades
per una catifa densa de fenàs i de jonça, per brolla
de romaní, de garric, per un bosc de pinassa o pi blanc jove
i més o menys dens, etc.- |
| |
|
|
|
